Sortim de la línia vermella del metro a Plaça Catalunya, per la sortida de les Rambles. És fàcil veure que la majoria de persones que passegen per la zona són turistes. Són dos quarts de dues del migdia i davant el Mc Donald’s del carrer Pelai hi ha un grup d’uns vuit joves holandesos que discuteixen si entrar-hi o no. Passar per davant d’aquest restaurant sense haver d’esquivar a la gent és difícil, i més a l’hora de dinar. Ens aturem i observem quanta gent hi entra, de cada 10 persones, dues entren a l’establiment, i tres s’aturen i miren a través dels vidres o de la gran portalada que mostra directament la barra i els cambrers servint hamburgueses, Mc Menús o Patatas Deluxe.

 

Cinc dependents són els que hi ha darrere la barra i serveixen el menjar, des de la cua, podem veure alguns cuiners que fregeixen quilos i quilos de patates. Gairebé ningú parla català o castellà, i la majoria de clients tenen entre 18 i 25 anys. L’olor que se sent només en entrar al Mc Donald’s fa que tothom que tingui l’estomac buit es mori de ganes de menjar-se una hamburguesa. Les grans fotografies situades a dalt de la barra criden l’atenció de tothom que hi entra i el preu que acompanya els menús i els aliments encara més. "Una hamburguesa, un euro", ens hauriem de questionar la relació qualitat-preu.

 

Són gairebé les dues del migdia i és difícil trobar lloc en aquest restaurant. Dues cambreres sud americanes es dirigeixen als clients amb crits per a guiar-los cap a les poques taules que queden lliures. Molts dels clients que hi havia abans a la cua, surten del local amb bosses de paper i caixes de cartró amb patates fregides i bossetes de quetxup. No ens crida l’atenció que aquest restaurant tingui tanta clientela; però després d’haver-hi pensat detingudament i haver analitzat algunes dades sobre el consum de fast food, creiem que sembla mentida que, tot i les conseqüències negatives d’aquest tipus d’aliments, siguin tantes les persones que cada dia decideixen acostar-se al Mc Donald’s i demanar-hi un menú.